Velkonmir!

Islàndia! La terra del gel, del foc i del vent (i del blanc, i dels blaus i verds turquesa, i del gris i negre, i del transparent!).

És de segur el viatge més salvatge que he viscut. Salvatge pel que fa a les condicions extremes de l'entorn i de com això el conforma.

És clar! els himàlaies (nepalí i indi). Són el color taronja. Taronja de la terra, dels teixits, de les espècies. Em van copçar de pau, solitud i em van donar una perspectiva més amplia del concepte espai. De la petita (molt petita!) aportació que som en aquest cosmos. I per suposat vaig poder respirar l'aire del silenci i la contemplació.

Vietnam és frondositat. Verds. Quantitat de verds i molta humitat!

Tailàndia una terra d'oportunitats. El color groc del sol. De la lluentor. Em va fer descobrir que sota l'aigua hi ha un món que ara veig amb uns altres ulls. 

En tots aquests viatges he conegut persones, moltes persones. Gent d'altres països, viatgers, turistes, exploradors de la vida, aventurers. Però sobretot he conegut a la gent local, els de la ciutat, els de poble, els de les vil·les, solitaris, al bell mig de la muntanya, de la selva, del no-res.

Excepte Islàndia! Si que he conegut gent arreu de la illa, però no hi he tractat íntimament. Islàndia ha estat un Road Trip. Ha estat el color blanc. 

Té al voltant de 100.000 km2 i 330.000 habitants concentrats al sud-est de la illa. Voltants de Reykjavik (la capital del país) i Keflavik. Així doncs no es d'estranyar que hagi estat un viatge més aviat paisatgista que de relacions humanes. Un viatge on he pogut trobar-me cara a cara amb les (in)clemències del temps. (In)clemències de les que havia sentit parlar i de les que no en tenia coneixement. De la seva duresa i bellesa.

País dels víkings, de les sagues, d'influència nòrdica absoluta. Envoltada de fiords, repleta de volcans, construïda a base de lava, de formacions basàltiques i ocupada per glaceres.

Islàndia està situada sobre la dorsal meso-atlàntica i dividida per les plaques tectòniques nord-americana i la euro-asiàtica. També està influenciada per la corrent del golf de Mèxic, cosa que fa el país més temperat que la resta de països nòrdics. Al bell mig entre el mar de Groenlàndia i l'oceà atlàntic nord. A tan sols 100 km del cercle polar àrtic.